diumenge, 29 de gener de 2012

La xona i el morter de mà

Un jove príncep que anava amb la botifarra cuita desitjava casar-se, però amb una xona de veritat. Havia recorregut totes les cases de  barrets, marcant l'embalum i xarrupant didalets  a tort i a dret, per a poder trobar una xona de debò, però no havia tingut èxit.


A més a més que no eren xones verdaderes, totes tenien un defecte i semblava que havia anat de rebaixes: unes eren figues somelles, les altres, d'un altre paner, altres massa estretes i altres, desitjaven dos pardals dins de la figueta. .


Després d'anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va dir que al món no hi havia xones, va decidir tancar-se a la cambra fosca de la torre més alta del castell a comptar bigues per sempre més.


Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta.


Quan ho va fer, va veure a una bonica jove amb un vestit de cuir negre ajustat amb fils de ferro i sabatilles amb tacó d'agulla molt afilat tota mulladeta per dins i per fora.


"Sa majestat, sóc una xona i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?", va dir la jove fent una reverència. "Una xona? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei se'n va endur la noieta a una de les estances perquè es canviés la seva roba humida.


Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.


Una vegada va estar fet, va posar al fons del primer matalàs un morter de mà. L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la jove i li va preguntar : "Com has passat la nit?" I ella va contestar: "Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir".


El Rei va deixar anar una gran carcallada i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una xona de veritat, És una xona de veritat! Només una xona de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un morter de mà en el fons de 10 matalassos".


Va pujar fins a la torre més alta del castell on era el seu fill netejant la palla de les bigues i li va explicar el que havia passat.


Els dos van riure i ballar. El príncep es va netejar el trabuc i va baixar de la torre per a conèixer-la.


Dies després la boda es va celebrar a palau. Hi va haver una gran bacanal que va durar tota una setmana i un especial supertrès de la parelleta amb el Rei.


El príncep i la xona cardaren la llana feliços per a sempre i el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada