dissabte, 14 de gener de 2012

La folleta vermella

L'any de la picor, quan tothom gratava, hi havia una folleta molt bonica. La seva mare li havia fet unes calcetes vermelles i la polleta la portava tant sovint que tothom li deia la Folleta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissets d'haixix a la seva àvia que vivia a l'altra banda del raval, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar els suburbis era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà la policia.
Folleta va recollir el cistell amb pastissets i es va posar en camí amb el patinet robat. La jove havia de travessar els carrerons foscos per a arribar a la barraca de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els pidolaires, les bagassetes,...
De sobte, va veure el policia, que portava una porra enorme, davant seu.
- On vas, xona? - li va preguntar el policia amb la seva veu trencada per la beguda
- A ca l' àvia - li va dir la Folleta.
- No és lluny ... - va pensar el policia per a ell mateix, girant-se.
Folleta va posar el seu cistell al contenidor de vidre i es va entretenir agafant restes de llaunes de cervesa: - El policia se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti una ampolla de cervesa a més dels pastissets d'haixix.
Mentrestant, el policia se 'n va anar a la barraca de l' àvia, va eructar sobre la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Folleta.
El policia va devorar amb llepades i xuclades tot el cos de l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada,mentres ella, tota plena d'ansietat, llançava la dentadura postissa a les brasses del foc apagat. Anant amb una galta a cada cuixa i la llengua a la deriva es fa ficar al llit amb ella amagant-la sota els llençols i va tancar els ulls assaborint el moment de goig. No va haver d' esperar gaire, perquè la Folleta va arribar de seguida, tota colocadeta.
La jove es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor les mamelles quant ets despulles en la fredor - va dir el policia tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor quant gemegues de plaer en les nits de solitud- va seguir dient el policia.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te'l millor! - i dient això, el policia malvat es va llançar sobre la Folleta i la va devorar, de la mateixa forma que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un carnisser que havia vist com el policia entrava a casa de l'àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un captaire i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el policia de bocaterrosa al llit, dormint de tant tip com estava.
El carnisser tragué la botifarra i la va fer tastar al policia. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, sota els llençols, vives!
Per a castigar al policia malvat, el carnisser li va enfarfegar la boca amb la seva lleterada i després el captaire el va tornar a calar. Quan el policia va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Amb tan mala sort que va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Folleta i la seva àvia van patir una gran decepció, però la Folleta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia cardar sempre amb desconeguts amb pinta de policia que trobés pels carrerons. D'ara endavant, seguiria les bones recomanacions de la seva àvia i de la seva mare. 
I darrere la porta hi ha un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada