dimarts, 10 de gener del 2012

El banquer i els tres porquets

 Temps era temps, quan els animals parlaven hi havien tres porquets que vivien tots junts de lloguer en una caseta al mig del bosc. Els tres eren germans: el més petit era l'eixerit de la família; el mitjà era el més llest; i el gran era el més assenyat i treballador dels tres.


 Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es compraria una casa.


 El porquet petit va decidir comprar-se un palauet amb una hipoteca del cent per cent a pagar a setanta anys i en surt una quota minsa minseta, va pensar, "i així me'n podré anar a fardar devant les conilletes".


 El porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a lligar amb son germà, va decidir hipotecar-se incluent-hi cotxe nou i un viatget al Carib. "Tot i que és més capital hipotecat, jo sóc més llest que el meu germà petit perque tinc deu anys de carència i ara tinc més per fardar", va pensar. I dit i fet, en ben poc temps va aconseguir l'hipoteca i va marxar corrents a jugar amb les conilletes.


 El porquet gran va decidir que el més lògic era ocupar-ne una casa abandonada per als seus propietaris. Una mica més lluny d'on la tenia el mitjà, va aconseguir una masia amb un petit hort, mentre els seus dos germans jugaven a fer bombolles allà a prop.


 Van passat el anys i amagat a la seu central del banc estava el banquer del totxo, que vivia tot temerós,  amb la por que esclatés la bombolla del crédit immobiliari.


 Un dia que cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu despatx i va anar cap a la casa del més petit.


- "Toc, Toc, Toc" va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el banquer totxo va dir: "Fora banquer ... no t'obriré pas la porta".
- I el banquer va dir ... "Doncs si no m'obres la porta, bufaré... bufaré... i la casa embargaré!!!"
- Va començar a bufar i ... la casa va ser desallotjada per la policia!


 El porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d'una estona, el banquer es va acostar a la casa del germà.


- "Toc, Toc, Toc" va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el banquer van dir: "Fora banquer ... no t'obrirem pas la porta".
- Aleshores el banquer va dir ... "Doncs si no m'obriu la porta, bufaré... bufaré... i la casa embargaré!!!"
- Va començar a bufar i ... la casa va ser subhastada per la meitat del seu preu!


 Els dos porquets va sortir "cames ajudeu-me", corrents, i es van anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire temps que el banquer es va acostar a la masia del gran.


- "Toc, Toc, Toc" va picar a la porta. Els tres porquets van mirar pel forat i, en veure que era el banquer van dir: "Fora banquer ... no t'obrirem pas la porta".
- I el banquer va dir ... "Doncs si no m'obres la porta, bufaré... bufaré... i la casa embargaré!!!"
- Va començar a bufar i ... a bufar ...i a bufar ... però la casa no va poder embargar-la pas. El banquer del totxo va seguir bufant ... i quan ja no podia més va entendre que era impossible embargar una casa abandonada i ocupada.

 Aleshores se li va ocórrer entrar per d'alt de la taulada, per on hi havia la xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s'estava preparant el sopar abans que arribessin els seus dos germans, i havia col.locat una olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el banquer es va deixar anar xemeneia avall, va caure dins l'olla amb l'aigua bullent i es va escaldar tot


 Cansat, adolorit, escaldat i derrotat, el banquer va marxar cap al banc i mai més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços i contents, van decidir viure conjuntament al mas del gran; compartint les despeses, el gos i tocant tots tres el flaviol. 


 I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada