dimarts, 3 de gener de 2012

La llegenda de Santa Jordina i la dragqueen

Diuen que assolava els voltants de la vila una dragqueen ferotge i terrible, que posseïa les facultats de seduir, embogir i  embruixar, i tenia l'alè a "parfum Gaultier", fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la luxúria de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés seduir per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.


Així es va fer durant molt de temps i la terrible monstre se'n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que el fill de la reina fos el destinat. El príncep Cleodolind era jove, bell, prim... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-lo, però la reina fou severa i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era el seu fill com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificat. El jove eixí de la ciutat i ell solet s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de dalt de la macrodisco com se n'anava al sacrifici.


Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la disco, se li presentà una jove motorista, cavalcant una moto blanca, i amb un "baby doll" tot daurat i lluent. El jove, tot preocupat, li digué que fugís ràpidament, ja que per allà rondava un monstre que així que la veiés se la menjaria. La motorista li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici al príncep, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror del jove i amb gran goig de la motorista. Aquesta, amb un bon cop de blackberry la va malferir. La motorista, que era Santa Jordina, lligà el monstre pel coll i el donà al jove perquè ell mateix la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de dalt de la macrodisco i que rebé amb els braços oberts al jove i la motorista. A la plaça major de la vila, els vilatans va acabar de rematar aquell ferotge personatge penjant una foto actual seva al facebook.


Es diu que la reina va voler casar el seu fill amb Santa Jordina, però que aquesta li va replicar dient que no perquè era lesbi i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sota la influència de l'èxtasi sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomana a la reina i els seus vassalls que fossin bons Hare Krishnas i que honressin i veneressin la Deessa tal com mereixia.
Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada