El Ventafocs

Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas hi havia un jove molt bell que no tenia pares, sinó amo, un vidu semaler amb dos fills cada qual més lleig. Era ell el que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus parracs estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven el Ventafocs.
Un dia la Reina d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran bukkake a la que invitava a tots els joves solters del reialme.
-Tu ventafocs, no hi aniràs - va dir l'amo - Et quedaràs a casa llepant el terra i remanant la femta fins que tornem.
Va arribar el dia del "tirant lo blanc" i el Ventafocs, trist, va veure partir als seus germans cap al Palau Reial. Quan es va trobar sol a la cuina no va poder reprimir els seus plors.
- Per què seré tant dolent? - va exclamar- De sobte, va aparèixer el seu Fat Padrí. 
- No et preocupis - va exclamar el Fat- Tu també podràs anar a la festa, però amb una condició, que quan la Reina del Palau rebi les dotze fuetades blanques, hauràs de tornar sens falta.
I tocant-lo amb la seva gran i venosa vareta màgica, va transformar els parracs ple de cendra en un meravellós vestit de làtex i cuir de color negre, arrapat al cos, màscara inclosa, així com botes de tacó alt. Un altre toc i va convertir una carbassa en l'harley davidson més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, una ratolina van quedar convertida en la xòfera més mamelluda
L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala dels càstigs, la Reina va quedar tant presa de la seva bellesa que va cardar amb ell tota la nit. Els seus germanastres no el van reconèixer i es preguntaven qui seria aquell jove.
Enmig de tanta felicitat, el Ventafocs va sentir les dotze fuetades blanques que rebia la reina entre gemecs de plaer.
- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -
- Com una exhalació va travessar el saló i va baixar l'escalinata perdent en la seva fugida el condom ple de la seva lleterada que la Reina recollí enamorada.
Per trobar el bell jove, la Reina va idear un pla. Es casaria amb aquell que pogués calçar-se el petit condom. Va enviar les seves heraldes a recórrer tot el Regne. Els donzells se la provaven en va, doncs no n'hi havia un a qui li anés bé la gometa.
Al final van arribar a casa del  Ventafocs, i clar està que els seus germans no varen poder posar-se la funda, però quan se'l va posar el Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.
I així fou com la Príncesa es casà amb el jove i visqueren molt feliços... o no?... I ells allí i jo aquí, i no m'han dat res pel camí.